A la vora de l'abisme

El 86% dels espanyols tenim a algú pròxim que està en la desocupació. De vegades pense que esta crisi és una pandèmia, com una pesta arrasadora que cada vegada va infestant a més persones, fins a aconseguir-nos a tots i arribar al caos. Cada vegada hi ha més casos suïcides perquè la gent ja no sap com escapar d'aquesta crisi, que una vegada entres en ella, ningú pot eixir.

Si açò seguix així, què serà lo pròxim que farem? Robar-nos entre nosaltres? Això ja ho fan alguns, però als que de veritat deurien de robar és als polítics, que són els verdaders causants d'aquesta crisi, nosaltres només intentem aguantar davant d'esta situació mentres esperem que algú faça alguna cosa que ens ajude a sobreviure. 

I no vull entrar en tema polític, però s'estan carregant el país, a poc a poc. Primer van començar amb robatoris ''quasi'' insignificants, i han acabat robant milions i milions. Quina classe de govern tenim si un ja no sap a qui votar? Al final tots acaben robant. Millor donar-li una oportunitat als novells que encara no sàpien robar, i que intenten alçar el país mentres s'ensenyen a fer-ho. El que està clar és que tots acaben defraudant al país. Tots.

Cada vegada hi ha més desnonaments. Però esta batalla no ha fet més que començar. No anem a rendir-nos tan fàcilment. Cal continuar exigint que ningú més perda sa casa, i a més hem de fer alguna cosa amb les 500.000 famílies que ja l'han perduda, i que la majoria està lligada als bancs amb deutes per a tota la vida

En fi, si la famosa ''Peste'' no va poder acabar amb tots els humans, ara no anem a deixar-nos véncer per esta situació tan... miserable que ens acompanya tots els dies de la mà, i no es solta. El que està clar és que eixirem avant. Estem a la vora de l'abisme, però no ens anem a caure.

FÒBIA A PERDRE LA TEUA ALTRA MEITAT

  Què és un telèfon mòbil sense ningú que el puga teclejar? Un mòbil. Però, què és una persona sense un telèfon mòbil? Ningú. Hui en dia, ningú.

  La tecnologia ha arribat a un punt extrem on ningú està desconnectat. Jo encara no he vist ninguna persona que odie el mòbil, perquè quasi tot el món depén d'ell, o almenys això pensen.

Imagineu que un dia vinguera una ona electromagnètica de l'espai i destrossara tot allò en què hem avançat científicament, seria el caos, sense mòbil, ordinador, Internet, comunicació... en difinitiva, estaríem sols, perduts i no sabríem que fer. 

  Hem creat un món on no podem deixar escapar cap nova oportuninat de conéixer quelcom que no sabíem, ja que cada vegada volem saber més i esbrinar coses noves, i el mòbil juga un paper molt important en aquest repte de conéixer més coses, perquè hi ha aplicacions per a tot, des de tindre una llanterna en forma de bits, fins a tindre una aplicació que et reconega la veu i faça el que digues. Acò fa tan sols 40 anys era pura ciència-ficció. Per això, jo pense que ara la nostra meitat, la nostra mitja taronja, és sens dubte el telèfon mòbil.

  

  Els pares també tenen part de culpa en què els jóvens estiguen tan enganxats, perquè a un xiquet de deu anys no se li pot donar un mòbil, encara que siga per a jugar, perquè després es convertix en un hàbit i com els seus amics tenen mòbil ells també el volen, i per a què, si un xiquet de deu anys sempre va amb la seua mare? Si parlem d'adolescents, si utilitzaren el mòbil solament per a cridar en cas de necessitat estaria bé, però, per a què l'utilitzen? ''Whatsapp''. I en escoltar un clic no poden deixar de mirar qui li ha enviat un missatge. Això és una adicció.

  Pense que no es fa un ús correcte del telèfon perquè estan tot el dia enganxats a la pantalla i només tenen vida virtual d'on no poden eixir perquè si et desconnectes seràs un soldat fora de batalla.

  Pel contrari, si li donàrem un bon ús al mòbil i amb moderació, per exemple, cridar quan fa falta, manar un ''whatsapp'' quan necessitem una cosa important, enviar una foto perquè els teus amics sàpien on estes, etc, solament  en cas necessari, seria el millor que la gent podria fer, donant-li un ús correcte al mòbil, sabent utilitzar la tecnologia, sense passar-se, amb mesura, i sense adicció.